PARELLES DE FET I PENSIONS DE VIUDETAT | Articles I Publicacions

PARELLES DE FET I PENSIONS DE VIUDETAT Artícle

17/12/2014

A l'estructura familiar clàssica basada en el matrimoni, s’acompanya avui en dia un notable augment de les unions conegudes originàriament com a parelles de fet (segons l’estudi de l’ Institut Nacional d’Estadística corresponent al període 2001-2011 i publicat al desembre de 2013, l’increment de parelles de fet a Espanya ha estat, en el període referit, d’un 249,5%).

No és l’objecte d’aquestes línies trobar una explicació sobre l’origen i causes d’aquest fenomen, però el que sí és cert es que està esdevenint cada vegada mes important, motiu pel que val la pena donar-hi un cop d’ull a les formes que s’han adoptat per regular aquestes situacions pràctiques i de forma mes específica a algunes de les conseqüències que se’n deriven.

En primer lloc cal esmentar que, mentre a nivell estatal s’han produït canvis legislatius pel que fa referència al matrimoni, que podrien respondre a les demandes d’una part de la societat (modificacions en el Codigo Civil pel que fa a la possibilitats de matrimonis homosexuals i heterosexuals), no sembla que l’augment de parelles que decideixen organitzar-se familiarment de forma alternativa al matrimoni, hagi fet creure a l’estat en la necessitat de regular la figura de la parella de fet.

Així les coses, han estat les diferents comunitats autònomes qui han optat per la regulació de les parelles de fet, algunes emparant-se amb la possibilitat de que disposen per regular el seu propi Dret Civil (com Catalunya i Aragó, entre d’altres) i les demés trobant l’empara tant en l’article 39 de la Constitución Española (protecció integral de la família), com també en els articles 32 (dret a contraure matrimoni) i 14 (dret a la igualtat) de la Carta Magna.

De fet, avui en dia, totes les Comunitats Autònomes amb excepció de la de Murcia han regulat les Parelles de fet, la forma com se’n pot adquirir la condició i els requisits, els drets i deures, la extinció i els seus efectes. I cada Comunitat Autònoma ho ha fet a la seva manera, de forma que, abans de respondre qualsevol pregunta sobre aquesta institució, caldrà en primer lloc tenir en compte el veïnatge civil de l’interessat a efectes de donar la resposta adequada en funció de la legislació de la seva comunitat autònoma.

Realitzada aquesta obligada nota introductòria, voldria endinsar-me, com el títol d’aquest escrit promet, en una de les conseqüències que se’n deriven de la extinció de la parella de fet per mort d’un dels convivents: La pensió de viudetat.

La primera pregunta que hem de respondre sobre aquest assumpte, es si el convivent que sobreviu te dret a percebre aquesta pensió. La resposta es afirmativa (sempre que s’acompleixin unes condicions), atès que així es va regular en la Llei 40/2007 que va modificar, entre altres, l’article 174 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), reconeixent la possibilitat d’accedir a la prestació de viudetat als convivents sobrevinents de les parelles o unions de fet.

La segona qüestió que cal respondre es la de les condicions que s’han de donar per tal de ser receptor d’aquesta pensió. La resposta es troba en l’esmentat article 174.3 de la Llei General de la Seguretat Social. En concret: a banda dels requisits d’alta i cotització que descriu l’article 174.1 de la LGSS (i que també es requereixen en el cas de defunció d’un dels membres del matrimoni) caldrà que el ingressos del convivent sobrevivent durant l’any natural anterior a la defunció no hagin assolit la suma del 50% dels propis i dels del causant en aquest període. Aquest percentatge serà del 25% en el cas d’inexistència de fills comuns amb dret a pensió d’orfandat.

Arribat a aquest punt interessa aclarir que considera com a parella de fet la LGSS. La resposta l’hem de buscar de nou en l’article 174.3 LGSS. D’aquesta llarga definició podem destacar:

- No ha d’existir vincle matrimonial amb cap altre persona en aquelles persones que a priori no tenen cap impediment per casar-se.

- S’ha d’acreditar la convivència estable i notòria (amb certificat d’empadronament) abans de la defunció i ininterrompuda en un període no inferior a 5 anys.

- L’existència de la parella de fet s’ha d’acreditar mitjançant el certificat de la seva inscripció en alguns dels registres específics existents en les comunitats autònomes o Ajuntaments de residència o be mitjançant document públic de constitució de la parella.

- En aquest darrer cas, tant la inscripció com la formalització en document públic s’ha de fer amb una antelació mínima de dos anys a la data de defunció del causant.

Aquesta redacció va ocasionar el problema de que, davant la divergència tant gran entre les comunitats autònomes sobre quins requisits son necessaris per a la constitució com a parella de fet, en alguns cassos, aquelles persones que, d’acord a la normativa de la seva comunitat autònoma es consideraven com a parella de fet, no podrien tenir accés a la pensió de viudetat, ja que la seva situació no s’ajustava a la prevista en la LGSS.

Per solucionar aquesta discrepància i amb l’ànim d’acollir el màxim nombre possibles de parelles de fet en la regulació que donava accés a la pensió, es va introduir un paràgraf nou en l’article 174.3 de la LGSS. En suma, aquest paràgraf establia que en les Comunitats autònomes amb dret civil propi, complint-se el requisit de convivència, la consideració de parella de fet i la seva acreditació es duria a terme d’acord a la legislació específica de la comunitat autònoma.

D’aquesta manera es donava cobertura a totes les parelles de fet constituïdes d’acord a la norma de la seva comunitat autònoma, que com hem explicat, varia d’un cas a l’altre.

La Sentència del Tribunal Constitucional d’11 de març de 2014.

La situació descrita ha donat un tomb radical amb la Sentencia del Tribunal Constitucional d’11 de març de 2014, que va declarar inconstitucional aquest paràgraf cinquè de l’article 174.3 LGSS que es va introduir per tal de donar cobertura de pensió al màxim nombre de parelles de fet.

En síntesi el raonament del TC es el de que aquest redactat vulnera el principi d’igualtat de l’article 14 CE, al resultar de les previsions de l’article 174.3 LGSS un règim diferent per l’accés a la pensió de viudetat dels membres supervivents de les unions de fet en funció de la comunitat autònoma de residència, sense existir una justificació objectiva.

Tanmateix entén el Tribunal que correspon en exclusiva a l’Estat la legislació bàsica en matèria de Seguretat Social.

Declarada la inconstitucionalitat d’aquest paràgraf, caldrà comentar ara quines conseqüències se’n deriven per a determinades parelles de fet constituïdes d’acord a la normativa de la seva Comunitat Autònoma i que no acompleixen els requisits bàsics establerts en l’article 174.3 LGSS.

Per entendre mes clarament l’abast del problema que ha generat la sentència del TC posarem un exemple:

Suposem una parella de fet constituïda a Catalunya (Parella estable, d’acord a la denominació que en fa el Codi Civil Català).

Segons aquesta regulació es considerarà parella estable quan dues persones tenen una convivència de mes de dos anys ininterromputs, o be si durant la convivència han tingut un fill en comú o, si formalitzen la seva relació en escriptura pública. (article 234-1. Llibre segon del Codi Civil de Catalunya).

Del contingut d’aquesta regulació podem fàcilment inferir que no es necessari a Catalunya formalitzar la unió de parella estable en escriptura pública, atès que la mera convivència de la parella per un període superior a dos anys o el naixement d’un fill comú durant el període de convivència, son requisits suficients per adquirir-ne la condició.

De fet, per posar un exemple, la ciutat de Barcelona no disposa en l’actualitat de cap registre de parelles de fet, doncs el registre que es va crear l’any 1994 fou suprimit per acord de l’Ajuntament al constatar-se la seva inutilitat (els ciutadans tendeixen a ajustar el seu comportament a l’ordenament jurídic aplicable en cada cas).

El lector haurà descobert ràpidament que aquest criteri xoca amb els requisits que estableix l’article 174.3 LGSS per tenir dret a la pensió de viudetat en cas de defunció d’un dels membres d’una parella de fet (inscripció de la parella en algun registre de comunitat autònoma o Ajuntament o be document públic en el que consti la constitució de la parella).

Així doncs la eliminació de l’esmentat paràgraf pel TC necessàriament provocarà situacions injustes per a un col·lectiu molt nombrós, precisament per raó del seu lloc de residència, dificultant o fent-li impossible l’accés a la prestació.

Poques deuen ser les parelles estables catalanes que acompleixen amb els requisits formals necessaris per a que un dels seus membres sobrevivent de la defunció de l’altre pugui accedir a la pensió de viudetat.

En conseqüència el millor consell que es pot donar a les parelles estables catalanes es que s’afanyin a formalitzar la seva unió en document públic o a inscriure’l en algun registre que pogués haver-se constituït a hores d’ara. I a mes a mes, esperar que ambdós membres de la parella sobrevisquin si mes no, dos anys mes.

Conclusions:

Com a norma general les persones integrants de les parelles de fet que es constitueixen en el nostre país tenen dret a pensió de viudetat, si mort algun dels seus membres, i sempre i quan compleixin amb els requisits generals d’alta i cotització del causant i amb els específics de convivència ininterrompuda durant al menys de cinc anys des de la data de defunció d’aquest, així com dependència econòmica.

Tanmateix els requisits per a la consideració de parella de fet segons la LGSS i que podien excloure a les parelles d’algunes CCAA, foren esmenats amb l’afegitó d’un paràgraf en l’article 174.3 LGSS que permetia que en les Comunitats autònomes amb dret civil propi, la consideració de parella de fet i la seva acreditació es duria a terme d’acord a la legislació específica de la comunitat autònoma.

Aquest paràgraf fou declarat inconstitucional per sentència de l’alt tribunal, atenent a raons de vulneració de principi d’igualtat de l’article 14 CE, entre les diferents CCAA.

La declaració d’inconstitucionalitat ha provocat que en algunes CCAA com Catalunya, les parelles estables que vulguin poder accedir a la pensió de viudetat en el futur i que havent-se constituït d’acord a la seva normativa sense fer-ho en document públic, es trobin ara en la necessitat d’atorgar de forma immediat aquest instrument i esperar que no es produeixi la defunció de cap dels seus membres abans de dos anys, so pena de poder tenir impedit l’ accés a la citada pensió, en el cas de que no ha facin.

« Tornar al llistat